VOLEM UN BICICARRIL SANTPEDOR-MANRESA

MANIFEST PÚBLIC. 

VOLEM UN BICICARRIL DE SANTPEDOR A MANRESA _____________________________________________________________________________ L’augment de l’activitat esportiva a la Catalunya Central i la resta de l’estat és evident, sobretot pel què fa als esports d’exterior com el ciclisme. Tan sols cal consultar l’augment de llicències federatives i el nombre de botigues noves que han aparegut en els darrers anys i que conviuen amb les que ja feia temps que tenia la comarca del Bages. Per tant, sembla segur que cada cop hi ha més ciclistes circulant per les carreteres; així doncs, sembla logic que s’haurien d’adaptar les infraestructures a les necessitats del ciutadans un cop existeixen evidències suficients que la situació dels darrers anys ha canviat. 

Per tant, els sotasignats manifestem la voluntat de sol•licitar la construcció d’un carril exclusiu per bicicletes paral•lel a la carretera BV-4101, entre Manresa i Santpedor, o el què és el mateix, entre els km 1,5 i el km 6. 

La demanda es fonamenta en 3 punts bàsics: 

 

1. Per seguretat, tant pel vehicles a motor com pels que circulen amb bicicleta, ja que aquesta via experimenta en hores punta un elevat volum de trànsit i fins i tot retencions degut al semàfors de l’entrada de Santpedor. La carretera BV-4101 és, en molts casos, la via d’entrada al poble de vehicles comercials, de mercaderies o transport públic, que no volen reduir la seva marxa. Aquesta via no presenta cap mena de voral que faciliti la circulació de vehicles lents. Val a dir, que tant la Federació Catalana de Ciclisme, com el Departament de Trànsit de la Generalitat de Catalunya, ens recomana als ciclistes a circular en paral•lel, un fet molt perillós en aquesta via. 

2. Per fomentar l’esport en tots els grups de població. L’experiència d’altres zones amb bici carrils garanteix que es practiqui més esport i es fomenti entre els més petits, sempre i quan es disposin de infraestructures per poder realitzar-ho. Aquest punt és un assumpte pendent de la Catalunya Central i que a altres llocs ja han anat posant fil a l’agulla. 

3. Per promocionar el turisme i el trànsit de persones entre Manresa i Santpedor, enriquint els dos municipis i generant sinergies, permetent gaudir de manera més coherent del territori, Parc de la Sèquia, Aiguamolls de la Bòbila i d’altres racons que tenim al nostre voltant. 

A l’atenció de l’Ajuntament de Manresa, Santpedor i Sant Fruitós de Bages, municipis implicats en aquesta proposta i representants polítics de la majoria dels sotasignats. 

En breu s'iniciara una recollida de signatures que durara fins a mitjans de desembre en les principals botigues de biciccletes, clubs i entitats esportives de la catalunya vcentral, si us plau feu-ne difusio i signeu !!!!

Caravana Cicliste del Bages per la Independència.

Diumenge dia 27 de maig.

Les assemblees territorials bagenques de l’Assemblea Nacional Catalana han organitzat la Caravana del Bages per la Independència per al diumenge 27 de maig, sortint dels extrems de la comarca fins a confluir al Parc de l’Agulla de Manresa. L’han convocada com un acte reivindicatiu però també festiu i familiar, amb l’objectiu de fer visible per tots els pobles i viles de la comarca la necessitat i urgència d’aconseguir que Catalunya sigui el proper Estat europeu.

Pels de Manresa i els de fora de la comarca es recomana anar a qualsevol del pobles que inicien una de les 6 columnes. Pels de la comarca del Bages, cadascú al punt de concentració del seu poble. L’hora de concentració a les capçaleres és les 9h del matí i la d’inici de la caravana les deu del matí, preveient l’arribada al voltant de dos quarts d’una del migdia, a la zona del Parc de l’Agulla, de Manresa, on hi haurà un acte final, amb parlaments, actuacions musicals (i alguna sorpresa) i una botifarrada popular. Els tiquets pel dinar es podran comprar el mateix diumenge dia 27 al Parc de l’Agulla.

Outcat i el seu lligam amb la terra, participa fent una caravana de ciclistes. La concetració de cilistes es farà a la Plaça 11 de Setembre de Manresa a les 9 del matí, cap allà a les 9:15 se sortirà en direcció Sant Fruitos- Claders- Artès- Santpedor- Callús- Sant Joan de Vilatorrada- Manresa on ens agruparem segurament amb la caravana de motoristes i pujarem pel carril bici de Manresa fins el Parc de l’Agulla

No hi faltis, serà una gran festa.

Fes-ho córrer! Ajuda’ns a fer-la molt grossa!

http://manresaperlaindependencia.blogspot.com/p/jo-tambe-hi-sere.html

Grup Facebook amb bicicleta

http://www.facebook.com/events/270353669729423/

Amb cotxe:

comparteix l'esdeveniment de Facebook:

https://www.facebook.com/events/445153142165720/

Gràcies.

Brevet 300 a través de l'Oriol Fontanet

El Maqui Prechiosi, Uri, Il Capo, Mr Provicions, Il Italini de Oucati i mil i pico mots que arrossega, tots ells positius. Si necessites alguna cosa, et falta material per la bici o el què sigui és l’home que ho aconsegueix tot.  Avui te

Com es que et vas decidir a fer-la?

La decisió la vem prendre just acabar la Brevet de 200km. Ens vem adonar que l’havíem acabat sense patir gaire i que aquest any era l’indica’t per provar-ho. L’any que ve qui sap on serem i quina forma física tindrem..  “Es posa a riure!”

Has hagut de entrenar molt?
No, que va, surto molt poc en bici..  “Es posa a riure! Maliciosament”
No, la veritat és que vaig entrenar de valent per la Brevet 200. Durant el mes previ sortia 2 o 3 dies entre setmana entre 35 i 50km i  el cap de setmana fèiem una sortida t’entra 130 i 160km. Després de la Brevet 200 vaig baixar el ritme d’entrenament  perquè em feien mal les cames. També la pluja no ens ha permès sortir el què voldríem aquests últims 15 dies. Però crec que això en realitat m’ha anat molt bé per la BV300, doncs hi he arribat amb les cames molt fresques. Si hagués seguit amb l’entreno intensiu potser hagués dut les cames massa fregides. Com diuen les "baques sagrades" d'Outcat, "No pá má entreni, má andi"

Vas anar amb algun més de Outcat? Amb qui vas anar?

Oriol Fontanet i David Soler

Vaig tenir l'agradable companyia d’un autèntic feréstec, en David Soler. Un tió dur de veritat, no pot entrenar entre setmana com jo però tot i així, atrapa’l.. 
Els companys d'Outcat amb els que vem quedar de fer-ho, no em van poder acompanyar per diferents motius personals, però els vaig tenir al costat durant tota la Brevet. Em van seguir pel Latitude i em van estar enviant whatsApps durant tot el dia. No prou amb això, van venir  al km 280 per donar-me ànims i em van esperar tots a l’arribada. Un 10! Em van fer sentir molt, molt bé i em van donar moltes forces.

Com et vas trobar?
Molt bé en general, com he dit, la involuntària falta d’entrenament crec que em va anar molt bé per aquest tipus de prova.

Quin va ser el punt dur? El divertit? I el més pesat?
El punt més dur va ser des de Parades fins a la Pobla de Cérvoles. A Prades vem arribar després de 20km de port i sota la pluja. Mentre puges la pluja no et molesta en gaire perquè mantens temperatura, però un cop ets a dalt toca baixar.. És llavors quan arriba el "Drami", les mans i els peus xops es comencen a refredar, no tens forces per frenar, les cervicals et fan un mal terrible de la tensió, del fred i d’intentar frenar sense forces a les mans.. va ser un moment dur i encara ens quedaven 140km.

David Soler amb els guants de làtex

El divertit, just en mig del drama de la pluja i el fred. Vem parar en un Bar a timbrar i vem fer un entrepà. El David, que no duia guants (feréstec total), no va poder obrir una llauna de Coca-cola de lo congelades que tenia les mans, la cambrera en veure-ho li va obrir i li va oferir uns guants de làtex que, el David de bon gust va acceptar. Se’ls va posar content perquè li feien joc amb el "xubasquero" blanc. Just sortir d’allà, va sortir el sol i va aixecar les mans al cel exhibint els guants de làtex. Li vaig fer una foto:

El més pesat va ser pujar per la NII a La Panadella, dúiem 250km i semblava que no avançàvem gens.. 

Què acostumes a menjar el dia abans? Vas adormir d’hora, vas esmorzar alguna cosa en particular? 

Sopar fideus d’arròs i una cervesa (per les rampes “torna a Fer un riure maliciós”). Esmorzar un platet de pasta i cafè amb llet. Ho faig sempre i em va genial.

Fes una descripció genèrica de tota la Brevet

Una prova molt maca, la gent va sense presses i trobes molt companyerisme. Pots anar en grup moltes hores i el més important, aprens a trobar el teu ritme de creuer, aquell on més avances  gastant el mínim de cames. En aquest ritme, tens la sensació que podries passar-te dies i dies damunt la bici sense parar. Penses en fer la Brevet 400 i la de 600.. La dopamina et cega el cervell! “Esclata a riure”

Brevet 200km fil per randa per Jaume Garcia “Txume”

Parlem amb el Jaume Garcia d’Outcat, alies “Txume”. Li fem unes quantes preguntes de la Brevet d’ahir diumenge 11 de març.

Sensacions? Molt bones sensacions, tenint en compte la duresa de la ruta, 206km i més de 2.700m acumulats.

Quina va ser la part més dura? La part més dura van ser els dos trams de pujada un cop deixaves la C-1412a i enfilaves direcció Enfesta, al km 156, aquí les forces ja començaven a minvar.

Et va agradar recorregut? El que més m’ha agradat del recorregut es la zona de camí rural de Madrona, direcció a Solsona, però la veritat és que com a paratges no és una ruta massa maca.

El temps què? Matí molt fred, alhora de la sortida, 7.00h, -2ºC. Però la temperatura va pujar ràpidament només sortir el sol, però a partir de Calaf va començar a bufar fort el vent, el qual ens va acompanyar durant tot el dia

Alguna anècdota? L’Uri va rebentar la coberta baixant cap a Sanahuja, en una zona de la carretera que estava plena de trossos de branques. Va fotré un terrabastall espectacular!!!!

Ens fas un resum de com vas viure la Brevet?

Vam arribar a les 6.30h del matí a la seu de la Penya Ciclista Bonavista, recollida de la targeta, quatre conyes, salutacions amb tots els ciclistes coneguts i som-hi!!!! Els membres Outcat presents érem Jordi Altimiras, Raül Monfort, Xavi Castaño, Oriol Fontanet, Jaime Pozo, Jordi Vilaseca, Ramon Garcia i un servidor, però també varem tenir la gran companyia del Sergio Nuñez del Tomàs Belles.
A les 7.10h comencem a pedalar pel mig de Manresa direcció Sant Joan, tothom en grup i a un ritme molt suau, a partir de Sant Joan i un cop escalfats la velocitat del grup va començar a posar a lloc a tothom, nosaltres seguíem dins del grup capdavanter intentant aguantar com fos tota la pujada fins a Fonollosa.
La pujada de Fonollosa fins al trencall de Castelltallat ja va posar a tothom on tocava, Raül, Altimires i Castaño en un dels  grup capdavanters al Sergio i al Vilaseca en un altre i la resta situats una mica més endarrere.
Un cop arribat a Aguilar de Segarra ens varem enganxa  a un grupet d’uns 10 ciclistes, amb els quals varem anar junts fins a Sant Ramon. Amb aquest grupet varem aconseguir atrapar al Sergio, que anava acompanya d’en Xavier Forcada, el qual ja va venir amb nosaltres fins al final, al Toni Manzaneque (Tomàs Belles) i la Celia, la seva xicota.
Passat l’avituallament del Portell varem deixar enrere als nostres acompanyants desconeguts i ens varem quedar l’Oriol, el Jaime, el Ramon, el Sergio, el Xavier, el Toni, la Celia i jo. La Celia ens va deixar a Biosca, on la van passar a recollir amb cotxe, i nosaltres varem enfilar les rectes de Torà a Ponts, fent relleus a molt bon ritme, avançant i deixant enrere a alguns grupets més de ciclistes que van intentar agafar la roda.
Un cop acabades les rectes pujada cap a Vilanova de l’Aguda fins a la C-14 de Pons a la Seu D’Urgell, on ens esperaven en Raül, l’Altimiras i el Castaño....del Vilaseca ni noticies!!!!!!
Grup Outcat tornat ajuntar i tornem-hi, que encara ens quedaven 120km.
A l’avituallament de Coll de Clara varem trobar al Vilaseca que just arrancava, ens va dir que anava tirant i que ja l’atraparíem, i “nunca más se supo”! Quina força de voluntat, fer tants km sol, com un campió!!! En aquest avituallament també varem perdre al Manzaneque, tenia una calçotada i havia d’arribar a les 14.00h a Manresa, coneixent-lo segur que va arribar alhora, quina màquina!!!


La següent parada, la més esperada, ens portava fins a Sanahuja, on ens esperaven la Montserrat (mare de l’Uri), la Cèlia (dona de l’Uri), l’Esther (la meva dona), la Carmen (la meva sogra), l’Arnau (el meu futur fill) i la Nit (la gosseta de l’Uri), amb el cotxe carregat de menjar, aigua, isotònics, etc, etc, etc... Moltes gràcies, això que feu per nosaltres cursa a cursa no te preu!!!
Un cop carregats de menjar i beure tornem-hi, que encara ens queden 70km per arribar i tots junts fins a Enfesta, km 163.
Sortint de l’últim avituallament s’enfilava una no molt dura però constant pujada d’uns 5km, aquí jo vaig perdre pistonada i em vaig quedar en terra de ningú, quina ràbia,  veia el grup quan la carretera s’obria a la vista però sol era complicat atrapar-los, sense cap mena de dubte era un moment Powergel Caffeinated, doncs cap a la saca, glopet d’aigua i a fer força amb  les dents.
30km trencacames sol, però amb molt bones sensacions tenint en compte que ja portava 180km a les cames, fins que arribant a Valls de Torroella vaig veure la llum, l’Uri i el Ramon m’esperaven a un ritme més suau, al veurem al seu darrera, una pregunta..........ja està aquí??? Sorpresos de que hagués arribat tant ràpid. Sí sí!! però no sabeu el que m’ha costat!!!!
I res, a partir d’aquí 16 km fins a l’arribada, amb l’Oriol tibant del carro i el Ramon ajudant-lo, perquè amagar-me jo em deixava portar que ja havia fet prou abans.
A l’arribada tots allà, fins i tot el Vilaseca que també havia arribat.
Finalment 206km en 8.03h i molt, però que molt satisfet!!!!!!!!