Outcater's a la Terra de Remences 2013

La mítica Terra de Remences amb bici de carretera, una de les curses més populars de catalunya. Un

Quin objectiu portaves?
L’objectiu fins fa una setmana era baixar el temps de l’any passat, que era  de 5:56h, però després de varis problemes físics i de la baixa per lesió del Joan Carles (peça clau en el grup), l’objectiu es va convertir purament en arribar a meta.

Com va anar?
Va ser un autèntic desgavell en quant a l’entesa de la colla, però per altra cantó vem anar moltes estones tots junts, el temps final va ser prou bo i tothom va quedar força content.

Qui vareu anar?
Vem anar-hi el Calle, Santacana, Altimiras, Castaño, Vicens, & me. I allà ens vem trobar el Jim.

La anècdota?
L’anècdota va ser que després del descens de Bracons, ens vem trobar el Santacana (que pensaven que el dúiem a darrera) de cara i en sentit contrari a la cursa!! S’havia despistat i tornava endarrere.. Vem riure una estona tots plegats.

El  més bo cursa? lo pitjor? 

any més narrada per el soci Oriol Fontanet. Parlant amb ell ens ha respòs les següents preguntes.

Lo millor el bon rotllo de la colla a pesar  del desgavell. Uns van haver d’esperar, altres no van ser esperats.. Però tot i així vem acabar tots contents.

Lo pitjor, que no van poder venir el Cristobal i el Joan Carles i l’abandonament a mitja cursa del Jim. No es va trobar del tot bé i assenyadament va preferir plegar.

Com et prepares unes hores abans de la cursa, tens algun ritual?

mmm... Crec que lo típic, pasta, beguda d’arròs, un plàtan...

Ja veig que no ens vols explicar el teu ritual secret Oriol  hehehehehehe

Vols afegir alguna cosa
Per a nosaltres acabar va ser una victòria, i aquesta la dediquem al Joan Carles que el vem trobar a faltar..

Quebrantahuesos 2012

Brevet 200, brevet 300, Remences, Terra de Maquis i ara Quebranta Huesos. Mare de déu un bon ritme aquest 2012. Oriol  vas fer or amb un temps realment bo.  Felicitats

Quan vas decidir que ho volies fer la Quebranta huesos(QH)?

L’any passat, el  meu cosí Cristobal em va animar. Li feia molta gràcia fer-la i se la volia posar com a repte, en part per obligar-se a entrenar els durant tot aquest temps.

   

D’Outcat hereu el Villy tu i qui més?

El Jordi Santacana, que és de Cyclery i Outcat

   

Després de fer Terra de Maquis, estàs fi com una Rosa. Et vas notar en condicions i no vas notar gens de fatiga a la QH?

Després de TDM canvies les sabates per  espardenyes de cotó fluix! La fatiga diria que la recuperes en els 6 dies si fas bondat, però les cames no.. Quan anàvem pel km 120 van començar el "drami" Dolors articulars, sobrecàrregues de isquis, quàdriceps adolorits.. "dolori di gamba" com diria alguna Vaca Sagrada d'Outcat.

Va, quina va ser l’anècdota del dia? Segur que us en va passar alguna. Us coneixem!

En vem tenir poques significatives, potser la del Josep Franquesa és l’únic a destacar. He d’explicar que per circumstàncies que no venen al cas, ell anava amb una bicicleta exclusiva de gama alta amb components de competició que val més que un cotxe nou. Doncs a l’alçada de Hoz de Jaca (177km) hi havia un avituallament líquid, anàvem acalorats i al Josep se li va ocórrer la estranya idea de mullar-se els peus que, segons va dir, li bullien. Amb això que sense adonar-se’n  li va anar aigua la roda de darrera que era integra de carboni (aquest tipus de rodes deixen de frenar quan es mullen..). Va iniciar normalment el descens que venia després de l’avituallament i en arribar la primera corba es va adonar que allò no frenava.. A més duia unes cales a les que no estava acostumat i no podia treure un peu per intentar frenar i no caure per un petit precipici que hi havia. Amb tot això no li va quedar més opció que tombar la bici i fer la corba per la terra que hi havia a la cuneta, amb el risc de relliscar ell i bici.. Per sort, i suposo també pel seu passat en el MotoCross de competició, va aconseguir fer la corba per la terra i amb la bici entravessada com un autèntic freerider,  i tornar a l’asfalt per respirar fons..   La gent que ho va veure l’aclamava i el felicitava, se sentien crits de "Muy bien!!  La has salvao, la has salvaoo!!".  Bufff...

    

En marxes d’aquest tipus, segur que veu trobar més d’un conegut, no?

Si, vem anar-hi junts amb en Santacana i l'Oscar Lanza, que hi participava amb la Hand Bike i que, per cert, va guanyar la trepariscos en la seva categoria. Tota una proesa..

Allà ens vem trobar amb en Joan Pallàs de Cyclery i dos companys més.

Que destacaries de la QH? Esperaves més?

Hi ha moltes coses a destacar. Però en destaco les que impressionen més: El recorregut, el paisatge és fantàstic. L’organització, sembla mentida que amb tants mils de corredors, no es facin aglomeracions i sigui tot tant fluid. I finalment l’afició, que es desplaça per tot el recorregut com si fos una prova ProTour. Es posen als llocs més crítics, t’animen, et criden, t’ofereixen aigua, et donen diaris abans dels descensos.. Una passada..

Vas tenir algun moment crític?

Si, com he comentat, al km 120 degut a que havíem apretat força i suposo pels escassos 6 dies de la segona etapa de TDM, em van venir tots els mals. Em sentia amb moltes forces, però el cos no m’acompanyava, em feien mal els genolls, se’m carregaven els isquis i abductors, els quàdriceps, les cervicals..  Faltaven encara 80km i vaig témer de no poder acabar-lo sencer..

    

Bon ritme, quan vas decidir d’apretar? Vas acabant anant sol o vas anar acompanyat tota la QH?

Vem decidir d'apretar al principi que és quan es va més en grup i pots rodar molt, molt ràpid (45/50kmh). Vem anar una estona amb el Villy i la resta gairebé tota amb el Franquesa.

   

Fes-nos 5 cèntims de què va ser la QH de 2012.

He de reconèixer que hi vaig assistir de forma completament diferent a com ho faig en aquest tipus d’esdeveniments. Sense cap mena de nervis, ni de por, ni angoixa pre-cursa.. Vaig dormir la nit abans com un tronc (mai puc dormir bé abans d’una pedala important..)  I és que, després d’haver aconseguit ser un Maqui, tens la sensació que res pot amb tu. Que ets com indestructible al pas del temps, dels quilòmetres i de la fatiga. jeje!  Però res més lluny de la realitat, doncs és tractava  d’una cursa de 205km i 3.875m d’acumulat i ens va faltar un xic de seny i respecte.

Vem sortir amb la idea d’anar ràpid els 25km que són força plans, però amb l’eufòria i les bones sensacions, sens en va anar una mica l’olla i vem arribar al km 25 amb poc més de mitja hora.. Després vem afluixar perquè venia el primer port ,però quan veiem una recta, altra cop folls com si haguéssim fet Vilaredes i ja tornéssim cap a casa.. jeje!  

Resultat? Al km 120, després d’haver pujat el Marie-Blanque, estàvem fosos..  Ens sentíem amb forces però les cames ja ens deien "pa casa ya!". Segurament per haver apretat massa i no tenir-les al 100% després de Terra de Maquis. A partir d’allà, sens van baixar els fums i vem deixar l’olimp dels deus Maquis per tocar de peus a terra. Vem tirar de 34-28 i a menjar quilòmetres gaudint del paisatge.

Al km 180, un cop coronat el Portalet, i amb la llum de Sabiñánigo de fons. La cosa va canviar i els voltors que feia estona que ens seguien es van esvair. Ens vem prendre un gel, i gas a fondo altra cop, que 25km no són res i la majoria són pla i baixada..

Va ser una experiència molt maca. Tant per la impressió que causa tant ciclista per m2 com per un recorregut espectacular. Espero poder tornar-hi l’any que ve, amb la mateixa rauxa però amb més seny..  xD

1r Or a la Terra de Remences 2012

Avui una mítica marxa de ciclisme com la Remences amb el company Jordi Vilaseca.

Remences, pregunta obligatòria curta o llarga?
Llarga, com no. Els maquis quan ens hi fiquem no és per poc!

Has aconseguit el teu objectiu?
Doncs la veritat és que sí. L’any passat em vaig quedar a 3 minuts de fer l’or, i aquest any tenia ganes d’aconseguir-lo, i tot el què milloréssim de l’or benvingut seria...
Només podem dir: Felicitats Jordi

Diria que no és la primera participació en aquesta cursa, no?
No. L'any passat vaig fer la meva primera Terra de Remences, ja que fa dos anys els companys la van fer i no em vaig veure amb cor d’afrontar-la.

Jordi a part de tu també hi anaven altra gent d’Outcat. Us heu trobat o el fet la Remences cadascú per la seva banda?
Vam sortir de Manresa "ben d'hora" amb l'Oriol Fontanet amb la intenció de trobar-nos a Sant Esteve d'en Bas amb el Jordi Altimiras, el Xavi Castaño i el Jim i la Gemma.
Allà vam torbar-nos tots, però com que hi havia tanta gent a la sortida, van sortir una mica més endavant el Jordi Altimiras i el Xavi Castaño, més endarrere vam sortir junts l'Uri, el Jim i un servidor...
La nostra intenció era sortir junts, però com que és una cursa molt llarga, ja es veuria si podríem seguir junts tota la cursa o si ens separaríem si ens trobàvem de forma diferent uns dels altres.
Quin ha estat el tram pitjor, on has o petit si ho has fet?
Tot i la duresa de les fortes pendents del Coll de Bracons, no és on he patit més, sinó a les pendents més suaus del penúltim i últim coll, el Coll del Bac i el Coll de Condreu, que no s’acabaven mai. T’agafa amb 140Km a les cames i costa molt d'agafar un ritme constant. Hem tingut la sort de que el Jordi Altimiras ha fet un gran esforç posant-se davant tivant a tot el grup. Just a Cantonigròs és on he patit més, quan les cames ja em feien molt mal i m'he despenjat uns 500m, però després en un punt que suavitzava la pendent he pogut recuperar i tornar a agafar la roda del gran mestre!

Ens fas una descripció de la teva vivència a la Remences 2012?
La cosa no ha començat gaire bé, ja que a 8 minuts de la sortida, l'Uri s'ha adonat que s'havia deixat el xip al cotxe, i jo tenia molts problemes amb les cales de la bici, que amb el fang sem han quedat travades i m'havien d'ajudar a treure-les. Tot i això, hem decidit sortir sense poder solucionar-ho, i ja es veuria si anava millorant.
La sortida ha estat a un ritme molt alt, i anàvem amb un grup a una mitja molt alta, i inclús el Jim ens anava dient "aquest no és el nostre vagó", estem anant massa forts!
Jo com que l'any passat me l'havia agafat amb més calma, amb l'experiència veia que podíem guanyar molt temps si aguantàvem a un bon ritme fins al primer port, i realment ha sigut vital. Hem fet els dos primers ports sense passar-nos, per tal d'arribar a Bracons amb forces, i també ha anat molt bé. La sorpresa del dia ha estat quan l'Uri al principi del Coll de Bracons ha cridat "allà davant hi ha dos mallots dels nostres!", i ha resultat que eren el Jordi Altimiras i el Xavi Castaño. Sense esperar-ho, ens hem agrupat tots, i hem pujat fins a dalt del Coll més dur, on hem parat a l’avituallament. Allà, el Castaño ens ha comentat que no es trobava prou bé per seguir, i ens hem separat d'ell, i a partir d'aquest punt és quan l'Altimiras ha imposat les seves qualitats de lideratge de rodador, agafant tot el descens de Bracons i els plans fins a Manlleu a un gran ritme. Anávem atrapant gent, i el grup cada cop era més gran. Com explicava abans, el tram més dur ha estat els 20Km de pujades del 4% de mitjana fins a coronar el Coll de Condreu, on l'Altimiras ens ha anat portant a tots amb una constància impressionant.
Cap a mitjans de l'úlitm port ens ha començat la pluja, i hem tingut de fer tot el descens amb pluja i la carretera molla, amb poca visibilitat i amb el perill que comporta, però per sort a davant s'ha posat molt seny i la gent de darrera ho ha respectat, sense fer avançaments innecessaris posant en perill els companys.

Al pla hem acabat de fer l’últim esforç, hem decidit creuar la meta tots els Maquis junts, tal i com marca la tradició.

Ha estat una cursa molt especial, no pensava que tindríem ritmes tant iguals, i ha estat molt maco poder acabar tots junts.
Objectiu aconseguit i una gran experiència més a la saca.

Brevet 300 a través de l'Oriol Fontanet

El Maqui Prechiosi, Uri, Il Capo, Mr Provicions, Il Italini de Oucati i mil i pico mots que arrossega, tots ells positius. Si necessites alguna cosa, et falta material per la bici o el què sigui és l’home que ho aconsegueix tot.  Avui te

Com es que et vas decidir a fer-la?

La decisió la vem prendre just acabar la Brevet de 200km. Ens vem adonar que l’havíem acabat sense patir gaire i que aquest any era l’indica’t per provar-ho. L’any que ve qui sap on serem i quina forma física tindrem..  “Es posa a riure!”

Has hagut de entrenar molt?
No, que va, surto molt poc en bici..  “Es posa a riure! Maliciosament”
No, la veritat és que vaig entrenar de valent per la Brevet 200. Durant el mes previ sortia 2 o 3 dies entre setmana entre 35 i 50km i  el cap de setmana fèiem una sortida t’entra 130 i 160km. Després de la Brevet 200 vaig baixar el ritme d’entrenament  perquè em feien mal les cames. També la pluja no ens ha permès sortir el què voldríem aquests últims 15 dies. Però crec que això en realitat m’ha anat molt bé per la BV300, doncs hi he arribat amb les cames molt fresques. Si hagués seguit amb l’entreno intensiu potser hagués dut les cames massa fregides. Com diuen les "baques sagrades" d'Outcat, "No pá má entreni, má andi"

Vas anar amb algun més de Outcat? Amb qui vas anar?

Oriol Fontanet i David Soler

Vaig tenir l'agradable companyia d’un autèntic feréstec, en David Soler. Un tió dur de veritat, no pot entrenar entre setmana com jo però tot i així, atrapa’l.. 
Els companys d'Outcat amb els que vem quedar de fer-ho, no em van poder acompanyar per diferents motius personals, però els vaig tenir al costat durant tota la Brevet. Em van seguir pel Latitude i em van estar enviant whatsApps durant tot el dia. No prou amb això, van venir  al km 280 per donar-me ànims i em van esperar tots a l’arribada. Un 10! Em van fer sentir molt, molt bé i em van donar moltes forces.

Com et vas trobar?
Molt bé en general, com he dit, la involuntària falta d’entrenament crec que em va anar molt bé per aquest tipus de prova.

Quin va ser el punt dur? El divertit? I el més pesat?
El punt més dur va ser des de Parades fins a la Pobla de Cérvoles. A Prades vem arribar després de 20km de port i sota la pluja. Mentre puges la pluja no et molesta en gaire perquè mantens temperatura, però un cop ets a dalt toca baixar.. És llavors quan arriba el "Drami", les mans i els peus xops es comencen a refredar, no tens forces per frenar, les cervicals et fan un mal terrible de la tensió, del fred i d’intentar frenar sense forces a les mans.. va ser un moment dur i encara ens quedaven 140km.

David Soler amb els guants de làtex

El divertit, just en mig del drama de la pluja i el fred. Vem parar en un Bar a timbrar i vem fer un entrepà. El David, que no duia guants (feréstec total), no va poder obrir una llauna de Coca-cola de lo congelades que tenia les mans, la cambrera en veure-ho li va obrir i li va oferir uns guants de làtex que, el David de bon gust va acceptar. Se’ls va posar content perquè li feien joc amb el "xubasquero" blanc. Just sortir d’allà, va sortir el sol i va aixecar les mans al cel exhibint els guants de làtex. Li vaig fer una foto:

El més pesat va ser pujar per la NII a La Panadella, dúiem 250km i semblava que no avançàvem gens.. 

Què acostumes a menjar el dia abans? Vas adormir d’hora, vas esmorzar alguna cosa en particular? 

Sopar fideus d’arròs i una cervesa (per les rampes “torna a Fer un riure maliciós”). Esmorzar un platet de pasta i cafè amb llet. Ho faig sempre i em va genial.

Fes una descripció genèrica de tota la Brevet

Una prova molt maca, la gent va sense presses i trobes molt companyerisme. Pots anar en grup moltes hores i el més important, aprens a trobar el teu ritme de creuer, aquell on més avances  gastant el mínim de cames. En aquest ritme, tens la sensació que podries passar-te dies i dies damunt la bici sense parar. Penses en fer la Brevet 400 i la de 600.. La dopamina et cega el cervell! “Esclata a riure”