Brevet 200km fil per randa per Jaume Garcia “Txume”

Parlem amb el Jaume Garcia d’Outcat, alies “Txume”. Li fem unes quantes preguntes de la Brevet d’ahir diumenge 11 de març.

Sensacions? Molt bones sensacions, tenint en compte la duresa de la ruta, 206km i més de 2.700m acumulats.

Quina va ser la part més dura? La part més dura van ser els dos trams de pujada un cop deixaves la C-1412a i enfilaves direcció Enfesta, al km 156, aquí les forces ja començaven a minvar.

Et va agradar recorregut? El que més m’ha agradat del recorregut es la zona de camí rural de Madrona, direcció a Solsona, però la veritat és que com a paratges no és una ruta massa maca.

El temps què? Matí molt fred, alhora de la sortida, 7.00h, -2ºC. Però la temperatura va pujar ràpidament només sortir el sol, però a partir de Calaf va començar a bufar fort el vent, el qual ens va acompanyar durant tot el dia

Alguna anècdota? L’Uri va rebentar la coberta baixant cap a Sanahuja, en una zona de la carretera que estava plena de trossos de branques. Va fotré un terrabastall espectacular!!!!

Ens fas un resum de com vas viure la Brevet?

Vam arribar a les 6.30h del matí a la seu de la Penya Ciclista Bonavista, recollida de la targeta, quatre conyes, salutacions amb tots els ciclistes coneguts i som-hi!!!! Els membres Outcat presents érem Jordi Altimiras, Raül Monfort, Xavi Castaño, Oriol Fontanet, Jaime Pozo, Jordi Vilaseca, Ramon Garcia i un servidor, però també varem tenir la gran companyia del Sergio Nuñez del Tomàs Belles.
A les 7.10h comencem a pedalar pel mig de Manresa direcció Sant Joan, tothom en grup i a un ritme molt suau, a partir de Sant Joan i un cop escalfats la velocitat del grup va començar a posar a lloc a tothom, nosaltres seguíem dins del grup capdavanter intentant aguantar com fos tota la pujada fins a Fonollosa.
La pujada de Fonollosa fins al trencall de Castelltallat ja va posar a tothom on tocava, Raül, Altimires i Castaño en un dels  grup capdavanters al Sergio i al Vilaseca en un altre i la resta situats una mica més endarrere.
Un cop arribat a Aguilar de Segarra ens varem enganxa  a un grupet d’uns 10 ciclistes, amb els quals varem anar junts fins a Sant Ramon. Amb aquest grupet varem aconseguir atrapar al Sergio, que anava acompanya d’en Xavier Forcada, el qual ja va venir amb nosaltres fins al final, al Toni Manzaneque (Tomàs Belles) i la Celia, la seva xicota.
Passat l’avituallament del Portell varem deixar enrere als nostres acompanyants desconeguts i ens varem quedar l’Oriol, el Jaime, el Ramon, el Sergio, el Xavier, el Toni, la Celia i jo. La Celia ens va deixar a Biosca, on la van passar a recollir amb cotxe, i nosaltres varem enfilar les rectes de Torà a Ponts, fent relleus a molt bon ritme, avançant i deixant enrere a alguns grupets més de ciclistes que van intentar agafar la roda.
Un cop acabades les rectes pujada cap a Vilanova de l’Aguda fins a la C-14 de Pons a la Seu D’Urgell, on ens esperaven en Raül, l’Altimiras i el Castaño....del Vilaseca ni noticies!!!!!!
Grup Outcat tornat ajuntar i tornem-hi, que encara ens quedaven 120km.
A l’avituallament de Coll de Clara varem trobar al Vilaseca que just arrancava, ens va dir que anava tirant i que ja l’atraparíem, i “nunca más se supo”! Quina força de voluntat, fer tants km sol, com un campió!!! En aquest avituallament també varem perdre al Manzaneque, tenia una calçotada i havia d’arribar a les 14.00h a Manresa, coneixent-lo segur que va arribar alhora, quina màquina!!!


La següent parada, la més esperada, ens portava fins a Sanahuja, on ens esperaven la Montserrat (mare de l’Uri), la Cèlia (dona de l’Uri), l’Esther (la meva dona), la Carmen (la meva sogra), l’Arnau (el meu futur fill) i la Nit (la gosseta de l’Uri), amb el cotxe carregat de menjar, aigua, isotònics, etc, etc, etc... Moltes gràcies, això que feu per nosaltres cursa a cursa no te preu!!!
Un cop carregats de menjar i beure tornem-hi, que encara ens queden 70km per arribar i tots junts fins a Enfesta, km 163.
Sortint de l’últim avituallament s’enfilava una no molt dura però constant pujada d’uns 5km, aquí jo vaig perdre pistonada i em vaig quedar en terra de ningú, quina ràbia,  veia el grup quan la carretera s’obria a la vista però sol era complicat atrapar-los, sense cap mena de dubte era un moment Powergel Caffeinated, doncs cap a la saca, glopet d’aigua i a fer força amb  les dents.
30km trencacames sol, però amb molt bones sensacions tenint en compte que ja portava 180km a les cames, fins que arribant a Valls de Torroella vaig veure la llum, l’Uri i el Ramon m’esperaven a un ritme més suau, al veurem al seu darrera, una pregunta..........ja està aquí??? Sorpresos de que hagués arribat tant ràpid. Sí sí!! però no sabeu el que m’ha costat!!!!
I res, a partir d’aquí 16 km fins a l’arribada, amb l’Oriol tibant del carro i el Ramon ajudant-lo, perquè amagar-me jo em deixava portar que ja havia fet prou abans.
A l’arribada tots allà, fins i tot el Vilaseca que també havia arribat.
Finalment 206km en 8.03h i molt, però que molt satisfet!!!!!!!!