Avui una mítica marxa de ciclisme com la Remences amb el company Jordi Vilaseca.
Remences, pregunta obligatòria curta o llarga?
Llarga, com no. Els maquis quan ens hi fiquem no és per poc!
Has aconseguit el teu objectiu?
Doncs la veritat és que sí. L’any passat em vaig quedar a 3 minuts de fer l’or, i aquest any tenia ganes d’aconseguir-lo, i tot el què milloréssim de l’or benvingut seria...
Només podem dir: Felicitats Jordi
Diria que no és la primera participació en aquesta cursa, no?
No. L'any passat vaig fer la meva primera Terra de Remences, ja que fa dos anys els companys la van fer i no em vaig veure amb cor d’afrontar-la.
Jordi a part de tu també hi anaven altra gent d’Outcat. Us heu trobat o el fet la Remences cadascú per la seva banda?
Vam sortir de Manresa "ben d'hora" amb l'Oriol Fontanet amb la intenció de trobar-nos a Sant Esteve d'en Bas amb el Jordi Altimiras, el Xavi Castaño i el Jim i la Gemma.
Allà vam torbar-nos tots, però com que hi havia tanta gent a la sortida, van sortir una mica més endavant el Jordi Altimiras i el Xavi Castaño, més endarrere vam sortir junts l'Uri, el Jim i un servidor...
La nostra intenció era sortir junts, però com que és una cursa molt llarga, ja es veuria si podríem seguir junts tota la cursa o si ens separaríem si ens trobàvem de forma diferent uns dels altres.
Quin ha estat el tram pitjor, on has o petit si ho has fet?
Tot i la duresa de les fortes pendents del Coll de Bracons, no és on he patit més, sinó a les pendents més suaus del penúltim i últim coll, el Coll del Bac i el Coll de Condreu, que no s’acabaven mai. T’agafa amb 140Km a les cames i costa molt d'agafar un ritme constant. Hem tingut la sort de que el Jordi Altimiras ha fet un gran esforç posant-se davant tivant a tot el grup. Just a Cantonigròs és on he patit més, quan les cames ja em feien molt mal i m'he despenjat uns 500m, però després en un punt que suavitzava la pendent he pogut recuperar i tornar a agafar la roda del gran mestre!
Ens fas una descripció de la teva vivència a la Remences 2012?
La cosa no ha començat gaire bé, ja que a 8 minuts de la sortida, l'Uri s'ha adonat que s'havia deixat el xip al cotxe, i jo tenia molts problemes amb les cales de la bici, que amb el fang sem han quedat travades i m'havien d'ajudar a treure-les. Tot i això, hem decidit sortir sense poder solucionar-ho, i ja es veuria si anava millorant.
La sortida ha estat a un ritme molt alt, i anàvem amb un grup a una mitja molt alta, i inclús el Jim ens anava dient "aquest no és el nostre vagó", estem anant massa forts!
Jo com que l'any passat me l'havia agafat amb més calma, amb l'experiència veia que podíem guanyar molt temps si aguantàvem a un bon ritme fins al primer port, i realment ha sigut vital. Hem fet els dos primers ports sense passar-nos, per tal d'arribar a Bracons amb forces, i també ha anat molt bé. La sorpresa del dia ha estat quan l'Uri al principi del Coll de Bracons ha cridat "allà davant hi ha dos mallots dels nostres!", i ha resultat que eren el Jordi Altimiras i el Xavi Castaño. Sense esperar-ho, ens hem
agrupat tots, i hem pujat fins a dalt del Coll més dur, on hem parat a l’avituallament. Allà, el Castaño ens ha comentat que no es trobava prou bé per seguir, i ens hem separat d'ell, i a partir d'aquest punt és quan l'Altimiras ha imposat les seves qualitats de lideratge de rodador, agafant tot el descens de Bracons i els plans fins a Manlleu a un gran ritme. Anávem atrapant gent, i el grup cada cop era més gran. Com explicava abans, el tram més dur ha estat els 20Km de pujades del 4% de mitjana fins a coronar el Coll de Condreu, on l'Altimiras ens ha anat portant a tots amb una constància impressionant.
Cap a mitjans de l'úlitm port ens ha començat la pluja, i hem tingut de fer tot el descens amb pluja i la carretera molla, amb poca visibilitat i amb el perill que comporta, però per sort a davant s'ha posat molt seny i la gent de darrera ho ha respectat, sense fer avançaments innecessaris posant en perill els companys.
Vam sortir de Manresa "ben d'hora" amb l'Oriol Fontanet amb la intenció de trobar-nos a Sant Esteve d'en Bas amb el Jordi Altimiras, el Xavi Castaño i el Jim i la Gemma.
Allà vam torbar-nos tots, però com que hi havia tanta gent a la sortida, van sortir una mica més endavant el Jordi Altimiras i el Xavi Castaño, més endarrere vam sortir junts l'Uri, el Jim i un servidor...
La nostra intenció era sortir junts, però com que és una cursa molt llarga, ja es veuria si podríem seguir junts tota la cursa o si ens separaríem si ens trobàvem de forma diferent uns dels altres.
Quin ha estat el tram pitjor, on has o petit si ho has fet?
Tot i la duresa de les fortes pendents del Coll de Bracons, no és on he patit més, sinó a les pendents més suaus del penúltim i últim coll, el Coll del Bac i el Coll de Condreu, que no s’acabaven mai. T’agafa amb 140Km a les cames i costa molt d'agafar un ritme constant. Hem tingut la sort de que el Jordi Altimiras ha fet un gran esforç posant-se davant tivant a tot el grup. Just a Cantonigròs és on he patit més, quan les cames ja em feien molt mal i m'he despenjat uns 500m, però després en un punt que suavitzava la pendent he pogut recuperar i tornar a agafar la roda del gran mestre!
Ens fas una descripció de la teva vivència a la Remences 2012?
La cosa no ha començat gaire bé, ja que a 8 minuts de la sortida, l'Uri s'ha adonat que s'havia deixat el xip al cotxe, i jo tenia molts problemes amb les cales de la bici, que amb el fang sem han quedat travades i m'havien d'ajudar a treure-les. Tot i això, hem decidit sortir sense poder solucionar-ho, i ja es veuria si anava millorant.
La sortida ha estat a un ritme molt alt, i anàvem amb un grup a una mitja molt alta, i inclús el Jim ens anava dient "aquest no és el nostre vagó", estem anant massa forts!
Jo com que l'any passat me l'havia agafat amb més calma, amb l'experiència veia que podíem guanyar molt temps si aguantàvem a un bon ritme fins al primer port, i realment ha sigut vital. Hem fet els dos primers ports sense passar-nos, per tal d'arribar a Bracons amb forces, i també ha anat molt bé. La sorpresa del dia ha estat quan l'Uri al principi del Coll de Bracons ha cridat "allà davant hi ha dos mallots dels nostres!", i ha resultat que eren el Jordi Altimiras i el Xavi Castaño. Sense esperar-ho, ens hem
agrupat tots, i hem pujat fins a dalt del Coll més dur, on hem parat a l’avituallament. Allà, el Castaño ens ha comentat que no es trobava prou bé per seguir, i ens hem separat d'ell, i a partir d'aquest punt és quan l'Altimiras ha imposat les seves qualitats de lideratge de rodador, agafant tot el descens de Bracons i els plans fins a Manlleu a un gran ritme. Anávem atrapant gent, i el grup cada cop era més gran. Com explicava abans, el tram més dur ha estat els 20Km de pujades del 4% de mitjana fins a coronar el Coll de Condreu, on l'Altimiras ens ha anat portant a tots amb una constància impressionant.Cap a mitjans de l'úlitm port ens ha començat la pluja, i hem tingut de fer tot el descens amb pluja i la carretera molla, amb poca visibilitat i amb el perill que comporta, però per sort a davant s'ha posat molt seny i la gent de darrera ho ha respectat, sense fer avançaments innecessaris posant en perill els companys.
Al pla hem acabat de fer l’últim esforç, hem decidit creuar la meta tots els Maquis junts, tal i com marca la tradició.
Ha estat una cursa molt especial, no pensava que tindríem ritmes tant iguals, i ha estat molt maco poder acabar tots junts.
Objectiu aconseguit i una gran experiència més a la saca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada