dimarts, 15 de maig del 2012

Anoia Race Tour(12-05-2012)

Jaume Garcia d'Outcat a l'Anoia Race Tour
Jaume Garcia en el seu particular entrenament per la Terra de Maquis 2012, va anar aprovar-se a la ruta veina de l'Anoia

Anoia Bike Race, pinta bé el nom, no? Doncs si no??? El nom prové de l’Anoia Bike Tour, que és un tour en btt que es pot fer en diferents dies per la comarca de l’Anoia. L’Anoia  Bike Race és la cursa que fa tot el recorregut non-stop, es a dir sense parades i en un sol dia.

Quans quilometres eren? Què tal el traçat? L’organització parlava de 110km, tot i que a mi me’n van sortir 117km i +2.900m acumulats. El traçat bastant trencacames, sobretot en els seus primers 50km, amb constants pujades i baixades i molt de corriol. Els 66km restants més pisteros. Destacar la duresa dels últims 20km, on es trobaven dues llargues pujades on el cansament ja acumulat passava factura.

Finalment hi has anat sol?
Qui ha via de venir més? Si, finalment vaig haver d’anar-hi sol. Jo ja em vaig inscriure fa més d’un mes, juntament amb el meu cosí Ramon, però una inesperada tendinitis al genoll li va impedir poder acompanyar-me. La resta dels Outcat’s anaven el diumenge a Terra de Remenses i per tant tampoc van poder venir.

El temps ha acompanyat? Perquè al Bages feia una xafogor infernal el dissabte. Sense cap mena de dubte el temps va ser el pitjor company de fatigues. Varem estar la gran majoria de la ruta entre 30 i 35ºC. Fins a les 13.00h el cel estava mig ennuvolat, i de tant en tant et donava un respir, però a partir d’aquesta hora el sol va apretar de valent i el risc de cop de calor i deshidratació era evident (jo em vaig arribar a veure uns 6 litres de líquids). En aquest aspecte cal felicitar a l’organització, doncs cada 16-17km hi havia un avituallament.

El quadre nou de Cannondale i la Lefty què? Sensacions diferents?
Ja havia tingut el plaer d’estrenar el nou quadre i la nova suspensió abans, però encara no ho havia fet amb tota la bici acabada, doncs em faltaven les meves rodes. La veritat és que molt bé, la geometria del quadre i la disminució de pes ajuda molt a pujar, però encara falta que m’acabi d’acostumar a la lefty, sobretot en trialeres molt pedregoses, però cada cop hi vaig millor.

Has tingut algun problema amb la bici? físicament t’has trobat bé? La bici perfecte, i això que de bon matí tenia la roda davantera molt desinflada, però al començar a rodar el líquid tubeless ha fet la seva feina.
Físicament molt bé fins al km 80, a partir d’allà la forta calor i el ritme dels primers 50km em van passar una mica de factura i vaig haver de baixar molt el ritme per poder acabar decentment.
La duresa de la cursa i de la climatologia queda reflexada simplement en una dada, de 80 corredors que varem començar, només van acabar 52. Es a dir que un 35% dels participants van haver d’abandonar.

Com no fes-nos un resum de tota la Bike Race.
Vaig arribar a Prats de Rei a les 8.00h, hora en que s’obria la zona de recollida de dorsals. Abans de recollir-lo ja em trobo algun conegut, destacar en Josep Chavarria del Tomàs Belles que precisament va ser el guanyador de l’any passat i que aquest any volia tornar-hi...........un fuori clasi!!!! Recullo el dorsal i primera sorpresa, el 13!!!! Bufff!!! No és que sigui supersticiós però bueno, n’hagués preferit un altre...jejejeje!!!!!!
Vaig a prepara tots els trastos, comprovar pressions pneumàtics , posar oli cadena, etc. i com que encara vaig bé de temps entro a un bar a fer un cafetó. A dins del bar hi havia dues corredores i un corredor fent també un cafè. Quan em van veure entrar només un frase......ostres un maqui!!!!!! Jejeje!!!! Això sempre t’omple d’orgull. Em van fer alguna pregunta sobre Terra de Maquis i jo molt agraït els hi vaig respondre.
Dons res, agafo la bici, dono dues voltes pel poble per escalfar motors i cap a la sortida. Els que feiem la non-stop ens varem col•locar en les primeres posicions, la resta que feien la de 55km i la de 30km al darrera. En total unes 350 persones.
I som-hi, tret de sortida i gas!!!!!! Com sempre molt fort al principi, per no trobar embussos a l’entrada del primer corriol. Dues fortes pujades i un terreny força trencacames van fer que el grup s’estirés bastant rápid. El ritme dels primer 20km va ser molt fort, a mitja de 22km/h, que tenint en compte la duresa de terreny no estava gens malament. Suposo que al anar mesclats els que feiem la de 110 i els de la 55 va fer que anéssim un pel més ràpid del que ens tocava.
Al arribar al primer avituallament, km 20 aproximadament ja es separaven els que feien la de 55 i els de la 110. En aquest avituallament no vaig parar, doncs anàvem junts un grup d’uns 10 corredors i cap d’ells va parar, o sigui que millor anar una estona més acompanyat. Comencem l’aproximació a Sant Pere Sallavinera, on començava l’ascensió al Castell de Boixadors, tots plegats a un ritme molt alt, ja feia estona que veia que aquell no era el meu ritme, però de moment em trobava molt bé i vaig seguir aguantant l’estirada fins on començava la dura pujada al castell.  Durant la pujada ens atrapen dos corredors més, i un d’ells em demana pel Raül, era un Ratpanat, l’Ezequiel, un maqui dels bons, crec que l’any passat va quedar dins dels 10 primers a Terra de Maquis, ara si que ho tinc claríssim!!!! Aquell no era el meu lloc!!!! Jajajajaja!!!!
A dalt del castell el segon avituallament, on hi havia el meu cosi Ramon i la Marina, que ja em tenien preparat un bidó ple d’isotònic i oli per engrassar cadena, és el que te tenir “enchufe”!!
Mitja al arribar al castell de 18km/h, segueixo pensant el mateix, aquest no és el teu lloc!!!!! Arranquem tots plegats descendent per una trialera espectacular i de cop una altra dura pujada.  Bufff!!! Fotre un pet com una gla si segueixo així!!! I ja se sap que “cuado haces pop, ya no hay stop”, jejejeje!!!!!!
Just arribar al primer bucle dos del grup ja ens deixen, i tiren per la directa, ja veig que no sóc l’únic que s’ha passat amb el ritme, que això no és una Anbaso!!!!
Ara si, tota aixecar el peu de l’accelerador, que encara queda molta guerra. I això vaig fer aproximadament al kilometre  50km, baixar pulsacions, agafar un ritme constant i vinga a fer kilometres, però sent totalment conscient que el ritme dels primers km em passaria factura més endavant!!!! Però bueno “lo que no mata engorda” diuen!!!!!
El terreny més planer abans d’arribar a l’avituallment de Prats de Rei (km 65) deixava agafar una mica d’aire i descansar les cames, però el que ja no perdonava era el sol, a partir de les 13.00h la temperatura i la xafogor van ser totalment insuportables, d’aquells que fan que et plantegis moltes coses.
A Prats de Rei més abandonaments, les temptacions eren grans, encara em quedaven 50km més, uns 1.300m acumulats i estàvem a 35ºC, mare meva la que m’espera!!!! Bueno, espero que hi hagi alguna ombra pel camí, jejeje!!!!
Al km 80 hi havia el següent avituallment, i fins allà d’ombres ni una!!! Collons quina calor!!!! Al arribar-hi necessitava refrescar-me urgentment, millor parar una estona que seguir aguantant aquest infern vaig pensar. Vaig estar uns 15mt sentat a l’ombra d’un arbre, tirant-me ampolles d’aigua per sobre i hidratant-me el màxim possible.
Un cop revifat, gel “pa la saca” i tornem-hi, que només en queden 25, però quins 25!!!!!! Jo ja sabia que encara quedava molt acumulat, i aquest estava tot entre el km 90 i 100. Deu ni do les dues últimes pujades, però sense cap mena de dubte la forta calor va ser el que pitjor ens ho va fer passar.
Desprès de dos avituallaments més, vaig arribar a l’últim, quan ja només faltaven 6km per a l’arribada. Allà em van oferir un “manguerasso” d’aigua freda, que sense cap mena de dubte vaig acceptar de bon grat. I ja em van avisar que els km que faltaven eren de curtes, dures i constants pujades i baixades, però ara si que ja no venia d’aquí, 6km per arribar sempre sonen a gloria, siguin com siguin!!!
I ja està, a l’arribada m’esperava l’Esther i la seva mare, no havien de venir doncs la meva dona ja no està per aquests tutes, que l’Arnau ja comença a pesar una mica!!! Però ella sempre allà, sense cap mena de dubte la millor alegria de tot el dia!!!!
Total, 117km + 2.900m, en 8.30h. Mitja de 14km/h real i de 16km/h en moviment, doncs vaig estar 1.00h parat en els diferents avituallaments. Desprès de tot, no està malament!!!!!

Què destacaries positiu i què negatiu? Molt positiu els avituallaments, estaven perfectament situats i tots els seus voluntaris eren molt atents. La veritat, tot perfecte!!!

3 comentaris:

  1. Tenia muy buena pinta el Anoia Race Tour, a ver si el año que viene no curro... Buena crónica.

    ResponElimina
  2. Enhorabona Jaume pel gran resultat. Estàs fet un Maqui!!!!

    ResponElimina