Nocturnes Xtremes entre setmana

Tot el dijous plovent, unes previsions meteorològiques totalment desfavorables, però hi havia convocatòria d’Outcaters, feta a través del “Sensei”(Raul Montfort), per tant tothom sabia que no hi havia excuses a fer servir. A part ja el dia abans havia preparat una sorpresa al mig de la natura i el lloc més feréstec possible del recorregut i només pel misteri creat, ja havia creat tot un al•licient. Calia equipar-se, frontals, impermeables, 

teca i tot allò que penséssim que fora necessària per una nocturna passada per aigua, fang i plena sorpreses.

La motivació del grup era gran fins hi tot pels iniciats a les nocturnes com el Ramon Closa que s’estrenava en aquesta modalitat (bon estreno, a l’alçada del maqui que porta dintre). En total 15 Outcaters | Maquis sortien a les 21:15 des del Parc de l’Agulla de Manresa, amb tots aquest factors la nit prometia, també per veure si el Oriol Fontanet seria capaç de no caure amb el seu estreno en una bici de ciclocross i de nit, un alter fet molt remarcable. Segons paraules del “Sensei”: si us doneu conta el resultat d’aquesta sortida es una equació força estranya i preocupant i inherent a nosaltres,  que s’aproxima més a un estat d’ansietat emocional difícilment explicable i no entès per la resta de mortals, és a dir cada cop hi ha més esperit maqui i això es fantàstic !

Petits Bikers en el seu estat pur de naturalesa, pluja, fang, pistes impracticables i poca visibilitat, què més es pot demanar? És el còctel perfecte per generar aquelles anècdotes que passaran a formar part de la història del grup i sortiran sempre més en una conversa al bar. Això si, però ningú va prendre mal en el recorregut tret del Pere Alustrer que quan ja havia passat tot el perill i arribar casa va caure i es va trencar el copsis (és un efecte de ser un Outcater, les superfícies llises i estables, ens desequilibren, som gent de bosc). Cal dir que la nit va donar per molt i de incidències com recte en algun sender produït per la poca visibilitat en el moment de màxima intensitat de pluja i els “axuxons” del David Zafra, Averies com la del Raul Calle, que va poder ser solucionat in-situ, però que a partir d’ara li donarà nom dins la colla, com el “Rulinas”.

Al final uns 35-40 km nocturns, amb força trams de senders,  amb un 750 metres de desnivell, amb 3 hores sota la pluja i 1 hora sense ella (on la varem trobar a faltar).

El moment àlgic va ser l’arribada a la nostre segona casa, la Torre del Moro, de la que volem intentar tenir un codi postal i empadronar-nos-hi tots, en aquest punt hi havia preparat un “sendero luminoso”, es a dir un tram final de pujada il•luminat per llums, on s’havia de pujar a peu fins el més amunt possible, a dalt una rotllana de llums a terra marcaven el límit de la zona d’avituallament, eren les 12 de la nit i plovia, feia fred, però tot va passar quan van sortir les birres, era molt tard, estàvem xops i cansats d’haver treballat tot el dia, segurament ningú hagués volgut estar allà, però estranyament tothom reia,  la combinació de frikisme, maquis, nit, pluja i birres va ser el detonant perfecte i lluny de algun “pakasaya” tothom va anar a dormir més feliç del que va sortir, motiu pel qual es pot considerar que va ser un èxit ja que era l’únic i humil objectiu de la sortida, ser més feliços i fer-lo ser als altres.

La pròxima nocturna UP and DOWN el 11 de novembre coincidint amb la Berga Santpedor.