4ª LLUÇANÈS FERÉSTEC

De curses n’hi moltes ,però d’aquelles que tenen un sentit o característica especial, poques. Avui us passem les sensacions viscudes per l’Oriol Fontanet i el Jaume Garcia en la Lluçanès Feréstec a través de la vivència del Jaume.

Què l'ambient biker? Molt bon ambient i molta gent. Varem arribar a Prats 45 minuts abans de començar la cursa i el pàrquing ja estava totalment ple. Crec que la participació va superar els 300 corredors.

Recorregut? El recorregut molt complert, però dur i exigent. Molts corriols, alguns ràpids, d’altres tècnics, d’altres durs, però tots molt guapos. La majoria de pujades eren per pista, però a destacar-ne una de molt dura entre els kilometres 20 i 30 més o menys que transcorria per sobre d’una llosa de pedra.

Volies més senders? Doncs la veritat que potser vaig trobar a faltar algun sender més, sobretot per evitar alguns trams de descens per pista, però a part d’això tot ideal.

Amb qui vas anar? Finalment d’Outcat només varem anar-hi l’Oriol Fontanet i jo, però allà ens varem trobar amb molts coneguts com l’Albert i tota la seva colla de Serragrenyada, en Rafael Herrero, l’Ada Xinxó i en Santi, en Dani Llorens, en Francesc Calvo, en David Canyadó i un munt de coneguts més.

Descripció General.

Diumenge 6.30h del matí, sona el despertador, a les 7.10h he quedat amb l’Uri a Santana, sort que ja tenia el cotxe carregat i tot preparat, sinó ja vaig tard. Una mica d’esmorzar, un cafè amb llet i som-hi, que els feréstecs ens esperen.

Varem arribar a Prats de Lluçanès a les 7.45h, encara faltaven 45m per començar i el pàrquing del poliesportiu ja estava ple, busquem lloc per aparcar en un carrer proper a la zona esportiva, agafem les bicis i anem a recollir els dorsals.

Com sempre passa comencem a parlar amb un i amb l’altre i de cop les 8.15h i encara ens havíem de canviar, doncs tornem cap al cotxe, ens canviem, agafem menjar i veure i cap a la sortida, que ja està a rebentar.

Comencem a pedalar a un ritme intens, com sempre, per afrontar la primera pujada el més ràpid possible i evitar embussos a l’entrada del primer corriol. L’Uri anava molt fort, a més a les 14.00h tenia d’estar dinant a Sallent o sigui que havia d’anar per feina, per tant al km 5 li vaig dir que tirés i que no m’esperés, doncs la meva intenció no era aquesta, estic començant a preparar Terra de maquis i intento fer totes les curses amb aquesta mentalitat: anar a un ritme dinàmic no forçat i no gastar cap cartutx innecessari, per així poder acumular quilòmetres i més quilòmetres el màxim fresc possible.

A partir d’aquí ja vaig agafar el meu ritme i no vaig tornar a veure més a l’Uri, el tio va acabar-la en 4.15h, està fet una màquina!!!!!! Mentalitzant-me per afrontar els 65km restants sol, però al km 10, per sorpresa meva, doncs els creia més endavant, en un petit embús d’una entrada a un corriol de pujada va aparèixer l’Albert i tots els Serragrenyades per darrera meu i sense dubtar-ho em vaig afegir al seu grup.

Tot seguit varem arribar al primer avituallament, km 12, allà hi havia l’Ada un pel enfadada perquè tenia problemes mecànics, però desprès de solucionar-los va continuar el seu camí cap a la tercera posició de la general, no és perd mai un podi ella.

Desprès de reagrupar-nos, beure i menjar alguna cosa varem continuar la ruta, suau i divertida fins a l’avituallament del km 20, on ja es separava la llarga de la curta, i on començaven els quilòmetres més durs.

Ara toca acumular metres positius però amb molt bones sensacions, això si, sense apretar més del compte en cap moment, fins a arribar al punt més alt, Els Munts, al km 34 amb ja uns 1100m positius acumulats, deu nido!!!!! Allà dalt unes vistes espectaculars dels Pirineus i de tot el Lluçanès.

Desprès de recuperar forces a l’avituallament tornem a agafar les bicis i comencem descendent una trialera espectacular. La seva dificultat fa que hagi de posar el peu a terra en alguna zona, però sense cap altra conseqüència a destacar.

Al cap d’uns 10km un dels Serragrenyades va patir un problema mecànic greu, es a dir, que ho va trinxar tot!!!!!! Ens varem parar per veure la magnitud de la tragèdia i al veure la gravetat de l’assumpte i que se’m feia tard vaig decidir seguir la ruta jo sòl, doncs no volia arribar més tard de les 14.00h, que sinó a casa em pelen!!! Jejeje!!!!!  Sabia que els últims km eren durs, encara faltaven uns 700m acumulats en nomes 20km però em trobava molt bé de forces i a partir d’aquí vaig accelerar una mica el ritme. A les primeres rampes de tornada cap a Prats, vaig anar passant alguns corredors, que començaven a anar justos de forces, també vaig estar uns 2km amb tres bikers de Puig-Reig, amb els que vaig compartir uns riures i alguna que altra experiència comuna. Però els tres ja no les tenien totes, i al començar una dura pujada es van quedar enrere i jo vaig tornar a accelerar el ritme per atrapar tres corredors més que anaven uns 200m davant meu, un cop atrapats un d’ells va forçar la màquina i jo em vaig enganxar a ell per fer els últims 10km més amens i així fins als últims 2km, on ell va haver de posar peu a terra en dos trancos de molta pendent que hi havia just abans de travessar una riera i ja no el vaig veure més.

Finalment 69km, 1.900m en 5h, mitja de 14km/h real i de gairebé 15,5km/h sobre la bici, doncs entre una cosa i l’altre vaig estar casi 30mt parat.

Tenint en compte que feia dos mesos que pràcticament no tocava la btt, he tingut molt bones sensacions de cara a la preparació de Terra de Maquis la veritat, molt fresc de cames durant tota la ruta i un ritme més que acceptable, per tant molt i molt satisfet del resultat del primer test.

Finalment destacar la gran organització de la cursa per part del la Unió Ciclista del Lluçanès, els avituallaments molt ben situats, els creuaments amb carreteres molt ben controlats i tota la ruta perfectament senyalitzada, en fi un 10 per tots ells.

I ara a per la propera cita de llarga distància, per anar prepetrant la Terra de Maquis,  serà L’ART (Anoia Race Tour non-stop), el dia 12 de maig, 130km i més de 2.700m acumulats, però abans encara falten fer molt i molts kilòmetres de btt.