Txume, et tornem agafar un cop més perquè ens facis cinc cèntims de una altra cursa que heu anat la gent del club.
4 Equips? Com és que tants? Sempre són molt divertides aquestes curses i la proposta va engrescar molt a la gent. Fins i tot varem estar a punt de presentar 6 equips, però al final varem fer-ne quatre de tres corredors cada un.
Maquis. Germans escala Team 1 Raül Monfort, Jaime Pozo i Pere Alastrue
Maquis. Germans escala Team 2 Jordi Santacana, Jim Marin i Oriol Fontanet
Maquis. Germans escala Team 3 Jordi Vilaseca, Ramon Closa i Josep Perau
Maquis. Germans escala Team 4 David Soler, Ruben Magan i Jaume Garcia
Vas ser el precursor, no? Els precursors varem ser tots, si que vaig plantejar-ho, però al final és gracies a tots el poder passar una tarda com aquesta, fent el que més ens agrada i envoltats dels nostres.
Quin objectiu teníeu en les 3 hores de Resistència? Tots sabem que als maquis no ens van massa aquest tipus de curses i per tant és una utopia plantejar-se res més que no sigui passar-s’ho bé. Per això varem presentar 4 equips el més igualats possibles per picar-nos entre nosaltres i així fer encara més entretinguda la tarda.
Com us va anar? Al nostre equip molt bé, sembla ser que al final varem guanyar la particular guerra maqui!!! Jejejejeje!!!! Tot i que varem anar gran part de la cursa en 2ª posició maqui, sembla ser que al final varem acabar en la 1ª, i dic sembla ser, perquè va haver-hi algun problema en el compte voltes de la organització i no va quedar del tot clar. Però al final el que compta és el que diu a la classificació no??? Doncs maquis winers i punto!!! Jajajajaja!!!!!!
Quin va ser el pitjor moment? Quan et vas trobar agust? No vaig tenir cap pitjor moment, m’ho vaig passar teta les 3h. Si que és veritat que la primera volta sempre es la que més costa, però un cop escalfats ja està!!!! La última volta és en la que millor m’ho vaig passar, només quedava 1mt per acabar les 3h i plovia a gots i barrals, però quan el vaig veure arribar al David no vaig dubtar-ho gens...........com m’agrada l’aigua i el fang!!!! Jajajaja!!!!!
Algun problema físic, algun problema amb la bicicleta? Cap problema, tot va anar sobre rodes, mai millor dit!!!! Crec que de tots els nostres corredors només en Raül va patir una caiguda, però sense importància.
Els altres Equips d’Outcat de Terra de Maquis, què? Va haver alguna mala jugada o “putedeta” entre vosaltres? La tensió que es vivia al box dels maquis no admetia cap mala jugada entre els equips............jajajaja!!!!! no s’ho creu ningú això.
No, només alguna conya d’agafar al contrari que li tocava sortir i increpar als contrincants amb alguna tàctica de pressió psicològica.
Què destacaries de les 3 hores de resistència? El circuit sense cap mena de dubte, a mi personalment em va agradar moltíssim!!!! Era llarg i dur, molt trencacames, però les zones tècniques no tenien desperdici.
Hi va haver algun fet que no t’agradés? No em va agradar massa el fet que els boxes no estiguessin ja adjudicats, perquè sort que no hi havia masses equips i que la majoria no portaven massa infraestructura, però si no hagués sigut un caos segur. La sortida també va ser una mica caòtica, doncs en un primer moment ningú sabia on s’havien de col·locar els corredors. Però a part d’això la resta tot perfecte, felicitar a la organització pel bon treball realitzat, tots sabem que organitzar un esdeveniment d’aquests no és gens fàcil.
Fes una descripció de tota la jornada de les 3 hores de resistència de BTT de Sant Fruitós de 
Bages
Bages
Buff!!!!!!!!! No sé per on començar!!!!!
Varem quedar a les 14.00h a la zona de bosquet de Sant Fruitós de Bages, la cursa començava a les 16.30h, però hi havia molta feina a fer. Vaig ser un dels primers en arribar, vaig parlar amb l’organització perquè ens ubiquessin i vaig aparcar la furgo en els boxes que més em van agradar. Van començar a arribar els membres d’Outcat, primer en Ruben, desprès en Vilaseca i tot seguit ja van aparèixer en Raül, en Marc, en Joel, en Jaime i la Joana que eren els que portaven les carpes. I res, de cara a la feina, a muntar el “xiringuito”.
Mare meva, una de les dues carpes era gegant!!!!! Amb estructura metàl·lica i sense llibre de instruccions..................una hora per muntar-la i molts riures entre mig: ara aquesta peça a on va???, on estan els cargols????, collons!!! si l’hem muntat al revés!!!! etc. etc....... com diria l’Uri, un drami!!!!!!!!!!
Un cop muntades les carpes, muntar rodillos, preparar taules, neveres, begudes, barretes, gels i mentrestant en Raül repartint les noves equipacions maquis a tots els nostres corredors que anaven arribant, uns més d’hora i d’altres més tard, però tots aportant el seu granet de sorra al muntatge logístic.
Buff!!! entre una cosa i una altra es van fer les 16.00h, faltava mitja hora per començar i encara no havíem donat ni una volta al circuit. Deien que era dur i amb algunes zones bastant tècniques, per tant s’havia d’anar a veure si o si abans de començar.
Maquis!!! A fer el reconeixement!!!!
Doncs si, els que en parlaven no anaven gens mal encaminats, un cirtuit d’uns 3km amb constants pujades i baixades i tres trams tècnics dels que fan pujar l’adrenalina, en fi, tot preparat per passar-s’ho teta durant 3 horetes!!!!
A les 16.30h s’avisa a tots els corredors que vagin a la sortida i comença l’espectacle. Els maquis elegits per la sortida eren en Pere Alastrue del Team 1, en Jordi Santacana del Team 2, en Ramon Closa del Team 3 i en David Soler del Team 4. El temps aproximat en realitzar una volta era d’uns 10mt i tots teníem previst fer relleus cada volta, tot i que al final algú en va donar alguna més de seguida.
Ja de bon principi els Teams 2 i 4 van començar a alternant-se al capdavant de la classificació maqui, però sempre seguits de molt a prop dels Teams 1 i 3 consecutivament.
El Team 1, a partir d’ara anomenat, els “trinxabicicletes”, van començar el seu espectacle ja a la primera volta, on el Pere va fer el seu propi duatló arribant a meta corrent amb la bici a coll. El casset de pinyons trinxat, una bici menys!!! Al cap d’unes voltes torna a arribar el Pere amb el seient de la bici del Raül a la mà.............tija trencada!!!!! Jajajajajaja!!!!!!!!!! Ja només us en queda una!!!! Conserveu-la!!!! Finalment van acabar, però amb el seient de la bici del Jaime també trencat, quins destralers!!!!! Jajaja!!!!!
Tots aquests problemes van fer que perdessin l’estela dels Teams 2 i 4, que seguien disputant-se la victòria maqui. El seu estira i arronsa era constant, el Team 2 anava al capdavant, les diferencies rondaven entre els 15 i 25 segons i la estratègia hauria de ser un punt vital si el Team 4 volia atrapar al 2. Coneguda a la perfecció la reglamentació de la cursa (el Ruben va estar llegint-la de “pe a pa” la nit abans) es va decidir que en David Soler fes dues voltes seguides, per així evitar la pèrdua de temps en el relleu i que coi, perquè és el que està més fort de Team 4. Ell va volar literalment pel circuit!!!! Tant que fins i tot se li va deixar fer una tercera volta seguida, totalment estratègica!!! jajajajaja!!!! O no!!!!! Crec que algú es va despistar en un lloc anomenat Bar, eh Ruben????
En la penúltima volta va començar a ploure, i els que varem sortir a fer-la varem acabar enfangats fins a les orelles, però ens ho varem passar d’allò més bé.
La veritat és que no se si en David va aconseguir adelantar o no a algun component del Team 2, però a la classificació general surt el Team 4 per davant del 2 i això és el que conta!!! jajajajaja!!!!!!!!
Destacar també la victòria de les 26’s sobre les 29’s, eh David, Josep i Lluis???? (els tres maquis del The Cyclery). És conya, va ser un dels grans alicients poder estar frec a frec amb vosaltres durant totes les 3h.
I res més, acabada la cursa a plegar-ho tot, carregar les furgos i cap a veure el Barça-Madrid, sort que només vaig tenir temps de veure els últims 20mt que si no!!!
Finalment voldria donar les gracies més especials a totes les components de la “carpa guarderia” que va ser ocupada literalment per les nostres estimades dones i pels maquis més joves de la colla, a tots els amics que varen venir a animar i també per descomptat al Ramon, al Marc, al Roger i al Joel, per donar un gran cop de mà i estar fent fotos pel circuit durant tota la cursa, de veritat, sou tots molt grans!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Quin és el pròxim objectiu/ cursa del club? Aquest cap de setmana i aprofitant el pont de l’1 de maig, molts del components d’Outcat anirem a fer un stage a la Cerdanya de 4 dies. Tenim pensat fer 3 rutes dos de road i una de btt, si la neu ens ho permet, però totes i cada una d’elles donaran molt que parlar.
Les següents curses que tenim preparades són el cap de setmana del 12 i 13 de maig, on alguns dels membres d’Outcat aniran a Terra de Remenses i d’altres, com jo, a l’Anoia Race Tour non-stop.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada