LA BICICIMS MÉS MAQUI BICICIMS 2013, QUINA FRIKADA!!!!!

És una de les grans, una de les fixes al calendari, una de les que et recorden km a km que és realment la btt, en resum, btt en estat pur!!!!!!!!

Es tracta d’una ruta que boreja la zona nord de la comarca d’osona i que te com a principal alicient l’ascensió als cims més coneguts d’aquesta zona i en aquesta edició calia superar 105km i +3.400m de desnivell.

Diumenge 06 de d’octubre de 2013

Ben d’hora al mati sona el despertador, havíem quedat tota la colla d’Outcat a le 6.15h a Santpedor per anar cap a Manlleu, esmorzar una mica per posar alguna caloria al cos i cap allà.

Deu ni do quina colla, mare meva!!! uns 20 bagencs direcció Malleu, a conquistar la 23ª Bicicims. Ja fa uns anys que hi anem molta colla de Bages, però tanta com aquest any??? Increible!! quina patxoca!!!

Un cop a Manlleu esmorzar de rigor tot començant a fer-la petar, els nervis comencen a aflorar, tant pels que era la primera vegada com pels que ja en son uns autèntics veterans, la Bicicims sempre sorprèn i per tant sempre és com la primera vegada que la fas.

Un cop esmorzats, recollida de dorsal, deixar la bici a punt i cap a fer la foto de rigor a la rotonda de davant de les piscines. Si us hi fixeu a la part alta de la imatge veureu un colla de penjats corejant a crits l’objectiu del dia BI-CI-CIMS!!! BI-CI-CIMS!!! BI-CI-CIMS!!!

Comencem la ruta direcció nord, per la directe cap al primer cim del dia, un clàssic, Bellmunt. Els primers km vorejant el riu ja feien presagiar el que ens aniríem trobant, la tempesta del divendres va fer molt mal a la zona i la pluja de dissabte va acabar de deixar el terreny xop de mala manera, avui tocarà xafar fang!!!!!

Els primer km son de pujada però suau i es fan molt i molt ràpid, però tots sabem que la pujada a Bellmunt posarà a tothom al seu lloc. I així va ser, primera ascensió del dia 7km de pujada a un 9,4% de mitja, però amb uns ultims 300m al 23%, d’aquells que costen d’oblidar.

Doncs ja tenim el primer cim i el primer avituallament, allà fem reagrupament de la colla i iniciem el primer descens del dia direcció Santa Maria de Besora, realment comença l’espectacle, corriols i més corriols en mitg d’un bosc tancat que no deixa passar ni la llum del sol, brutal, llàstima que el terrany estava una mica massa moll i es feia un pel perillós, però a part d’això increïble.

Un cop arribats a Santa Maria de Besora començava l’ascensió al 2on cim del dia el Berretó, una altra pujada inacabable, emporlanada en el seu inici i desprès per pista en bon estat, però amb rampes dures que começaven a escalfar les cames de valent. 

L’organització va col·locar un avituallament d’oxigen a 1,5km del cim, per agafar forces, que tampoc no en sobraven.

Arribats al Berretó va començar el meu moment de calvari personal, desprès de travessar una zona molt i molt, però que molt enfangada la mecànica va començar a fallar.

Amb la cadena i el desviador plens de fang no podia posar el plat petit perquè m’escopia cap a dalt la cadena bloquejant-me la transmissió, ni l’aigua de dos bidons el meu i el del pobre Ramon que es va quedar a ajudar-me, ni banyar la bici a un riu, on a sobre em va caure el gps a dins de l’aigua, ni foten-li tot un pot d’oli van servir de res. 

Total 10km per oblidar fins a arribar a l’avituallament de la buti, a Font Cuberta. Allà ens esperaven la resta del grupet, ells evidentment ja estaven acabant la buti i a punt per arrancar, sort que a l’avituallament tenien unes palanganes plenes d’aigua, o sigui que bici cap per avall i a netejar tota la transmissió, cadena seca, oli a manta i el problema es va haver acabat, gràcies a deu l’organització ho tenien tot previst.

Doncs som-hi que no ha estat res, em sembla que no m’havia fotut mai tant ràpid un entrepà de botifarra, però no podíem perdre més temps o no arribaríem a temps al tall del Calvari.

L’organització ja va avisar que no seria fàcil arribar-hi i si ho van dir per alguna cosa seria.

Baixada vertiginosa i inacabable i tot seguit uns corriols espectaculars ens portaven fins al següent avituallament, a Sant Privat d’Envàs, com el perfil ja indicava ens estàvem foten a la gola del llop, un pou amb només una sortida possible, pujada i més pujada.

A l’avituallament ens n’adonem que el Raül i el Milio no arriben, sabíem que el Milio havia tingut problemes amb la cadena i que el Raül s’havia quedat a esperar-lo, però tanta estona, un missatge al wasap del Raül ens avisava que en tenien per estona, doncs havia trencat la cadena però tampoc concretava si seguien o no, però coneixent-lo segur que a una hora o a una altra apareixeria.

Varem aprofitar per canviar l’oli de les olives, engrassar cadenes, menjar una mica i estirar les cames. De moment anàvem bé d’hora pel tall, però ningú tenia realment clar que era el que ens esperava. I al cap d’uns 10-15mt pammm!!!!! Ja els tenim aquí!!! Som-hi!! No van parar ni a l’avituallament, no podiem perdre més temps.

Ara tocaven uns km per carretera, que varem aprofitar que erem una bona colla per fer relleus i passar-ne molta via, però la velocitat estava a punt d’acabar-se tot just agafar un trencall a la dreta, uns 300m de cami plané i amunt!!!!

Mare meva com pujava!!!! Ens dirigiem cap a Falgars d’en Bas però per la via més recta possible, 3km inacabables, amb rampes que no baixaven del 18% i per rematar-ho a cap de munt 2km més per una trialera de pujada no ciclable i que no s’acabava mai.

Ara començavem a entendre el perquè costaria arribar al tall. Un cop a Falgars un tramet de baixada per estirar les cames i tornem-hi més pujada no ciclable, aquesta vegada per culpa del fang, però igualment no ciclable.

  

Ja portavem 2h caminant i encara no haviem arribat ni al Calvari ni a Cabrera!!!!

Ara si!!! agafem un tram de pista que ja ens porta al peu del calvari, hora les 16.00h, tall a les 16.20h, por los pelos!!!!!!! Jajajaja!!!!! Ja se sap que anar tanta gent fa multiplicar exponencialment els problemes, però lo bé que t’ho passes???? Això no es paga amb diners.

I si per si no en tinguéssim prou es fot a ploure. El que faltava, pujar al Calvari amb el terreny moll, si ja costa amb el terreny sec!!! Mare meva!!! Mistic polles 2.0 is coming!!!

I amunt, bici a l’esquena i paciència que en tenim per una estona. Collons tu, ja no recordava que costes tant pujar allà dalt, la veritat que el que hi va posar el nom la va ben clavar!!!

Un cop coronats els dos pics toca disfrutar!!! El corriol de baixada del Calvari és espectacular i infinit!!! I et porta directament al peu de Cabrera, últim cim del dia.

Allà a l’avituallament el Jaime comenta que ha trencat el canvi i que pugen ràpid cap a dalt a arreglar-lo.

El Vily i jo ens vem quedar un rato més a l’avituallament a petar-la i entre una cosa i l’altre ens comenten que només han passat per allà 28 participants!!! Mare meva quina escabatxina que heu fotut aquest any no?????? Les 17.30h de la tarda i nom és 28 han pogut completar tot el track senser....deu ni dor!!!

Doncs res, ara toca pujar escales amb la bici a coll!!!! M’encanta!!!!! Jajajaja!!!!

Un cop a dalt, el Miliu encara estava arreglant el canvi del Jaime i per tant toca esperar una estona més, que vaig aprofitar per trucar a casa i avisar que arribaria una mica tard!!!! Com si no ho sabéssin!!!

M’entres esperaven la reparació apareixen a dalt a cabrera els escombres que ja ens avisen que sóm els últims que queden fent el recorregut complert, que el grup que anaven darrera nostre ja no han volgut seguir i que a la resta ja se’ls desvia directament cap a Manlleu per la directa.

Doncs res, així ja no tenim més pressió per perdre cap posició a la classificació...jajajaja!!!! Cap avall que fa baixada, però quina baixada, escales, passare-les, baranes, cables, pedres...la baixada de cabrera és el que té, massa ciclable tampoc és però és espectacular!!

A 200m de l’últim avituallament, a Campamà, un altre problema mecànic...que no pare la fiesta!!!!! Jajajaja!!!!! A l’última baixada abans d’agafar la pista el Vily trenca un raid i punxa. Parem a arreglar el punxasso, però un cop arreglat veiem que la roda ha quedat massa retorçada i que toca el quadre, però tot i intentar adreçar-la al final el Vily ha de plegar, però bueno, ara si que només quedava baixada, tot i això sempre fot ràbia.

Entre una cosa i l’altre ja són les 18.45h de la tarda i encara ens queda una hora de baixada anat lleugerets, o ens afanyem o se’ns fotra de nit i a sobre el cel es comença a tapar, no, si ara només ens falta que ens plogui un altre cop!!!! Drami!!

Doncs res, gas a la burra i avall, acompanyats dels nostres estimats escombres i a un ritme vertiginós direcció a Manlleu.

En resum, un autèntic espectacle!!!!! Felicitats a l'organització i als voluntaris. Fins l’any que ve cracks!!!!