OSONA LIMITS 2013 x "Txume"

El nostre soci Jaume Garcia (Txume) ens fa arribar la crònica de la primera etapa de l’Osona Límits 2013, en breu la de la segona.

Doncs ja ho tenim aquí, següent repte, desprès d’unes grans vacances amb la family i intentant combinar-m’ho per poder entrenar ha arribat el dia per anar a fer l’Osona Límits, event dels que a mi m’agraden i del qual me n’havien parlat molt bé, o sigui que el passat mes de juliol vaig decidir d’anar-hi.

Es tracta d’una ruta de dos dies, per acabar acumulant 220km i +6.700m, separats amb 130km +3.900m la 1ª Etapa i 90km +2.800 la 2ª Etapa.

Casi na pal cuerpo!!!!!

Divendres 06 de setembre de 2013

Com sempre tot a última hora, tot i intentar ser el màxim previsor, a la tarda encara estava preparant la bici, la maleta, la roba i intentant no deixar-me res important, que no seria la primera vegada.

Vaig decidir anar aquella mateixa tarda a Tona a deixar la maleta i a recollir el dorsal, per així poder dormir una horeta més, que sempre s’agraeix.

Allà, com sempre en aquest tipus d’events, molts maquis recollint el dorsal i fent-la petar.

L’organització, molt atenta, em va fer cinc cèntims de com eren les etapes, de quin terreny ens trobariem en cas de pluja, de quina velocitat mitja es faria aproximadament, etc més que res per tenir-ho tot previst, doncs la falta de info sempre em fa posar nervios, que voleu que hi faci, soc previsor de mena jo!!!

Doncs res, tot recollit i cap a casa, carregar cotxe, sopar pasta i a fer nonetes que demà hi ha festa de la bona.

Dissabte 07 de setembre de 2013

6.00 del matí i quina son!!!!! Sort que vaig anar a portar la maleta ahir que sino!!! Buffff!!!!

Esmorzar contundent....got de llet amb pastís d’hidrats. Com em costa menjar-me’l però que bé que va.

A les 6.50h rumb cap a Tona, tinc 35mt de camí i la sortida és a les 8.00h, vaig bé de temps, però sempre pot sortir algun imprevist.....................doncs ja el tenim!!!!! Buff quin mal de panxa i tot just acabo d’entrar a l’eix!!! Jejeje!!! Doncs parada obligada a l’estació de servei de Gurb i ben justet que vaig arribar-hi!!!! XD

7.30h arribo a Tona i despresa i corrents preparo les coses i cap a l’arc de sortida. Allà com era d’esperar un munt de maquis, a primera fila en Dani i en Joan a punt de liar-la, però també en Fry, el David, el Juan, el Joan, el Miquel y com sempre els que no se’n perden ni una....l’Ada i el Santi!!! Quins dos cracks mare meva!!!!

Comencem 1ª Etapa, els primers 15km son planers fins a Aiguafreda, on comença l’ascensió mes llarga i dura del dia fins a Collformic. Segueixo la roda de l’Ada i del Santi, tot i que ja se que quan comenci l’ascensió haure de fer veure que no els he vist per no acabar fos abans d’hora i així ho faig. S’afegeix a la nostra roda un altre Maqui, en David Picanyol, un Dimoni Pelut de categoria. Quan arribem al primer avituallament l’Ada i el Santi no paren i enfilen amunt i el David i jo agafem una mica de fruita i encarem la llarga i constant ascensió.

Al mig de la pujada ens atrapen dos corredors, un altre Maqui, el Juan Cascales i un veterà de categoria, en Toni Pérez, a partir d’ara anomenat el sherpa de les Guilleries!!! Jajaja!!! Mare meva el tio s’ho coneixia absolutament tot.

Els tres portaven un ritme alegre però còmode o sigui que no m’ho vaig pensar massa a l’hora de triar el grup que m’acompanyaria a l’arribada del primer dia. Millor companyia impossible.

A l’últim tram d’ascensió a collformic, el més dur, ens varem trobar al Joan Broch que tornava enrera per culpa d’un tall a la coberta i no m’estranya, quan coronem i encarem el descens que ens conduïa cap a Viladrau, comencem a baixar una trialera espectacular però plena de pedres de canto viu i tant parlar tant parlar, jo acabo igual, coberta del darrera tallada al km 30....comencem bé!!! Reparem el problema posant una càmara i resem un pare nostre perquè aguanti tota l’etapa, doncs el tall es considerable.

De moment sembla que la càmara aguanta bé els primer km i per tant crec que ens en sortirem.

Continuem direcció Espinelves per anar cap al pantà de Sau. Segurament el tram més guapo i de la primera etapa, forces corriols, rapids, revirats, tancats en mig del bosc...increibles!!! sense deixar de banda alguna que altra pujada trencacames, que ja ens feia saber que acabar no seria tant fàcil com alguns es pensaven.

Entre mig de tanta diversió, un altre petit entrebanc, en David també fa un tall a la coberta, si es que un terreny tant pedregós és el que te, però quina mala sort que tenim no??? Reparació amb càmara i som-hi un altre cop, que el Panta de Sau ja està a prop.

Desprès d’un descens vertiginós i d’una rampa de collons arribem a l’avituallament de la Presa del Pantà de Sau. És el primer tall i el passem amb 1,5h de marge, que tenint en compte les dues reparacions realitzades no està gens malament.

Allà entre el servei mecànic de Tona Bikes i l’Oscar Cid ens acaben de repassar les dues bicis tocades, mengem un platet de pasta bonísim i gas a la burra, que ara toca pujar de valent.

Es traca de la última pujada llarga del dia, 20km que ens conduiran a l’últim avituallament, tot passant per Rupit i molt a prop de Cantonigrós. Els agafem amb alegria i a molt bon ritme, sembla que el platet de pasta ha entrat bé i els quatre del grupet anem bé de cames, en passem bastanta via tot adelantant alguna posició i tot, que no és el que més importi, però que sempre anima una mica.

Però l’alegria estava a punt d’esfumar-se, per dir-ho d’alguna manera, doncs els núvols que tot el matí ens amansaven al final van atacar, i ho van fer just abans d’arribar a l’últim avituallament, al km 105, quan encara faltaven 25 per acabar. Aquest avituallamet era l’últim tall i el passàvem amb gairebé 2h de marge. Per tant varem tenir temps per menjar-nos tots els entrepans de pa bimbo i nocilla que hi havia........mmmmmmmmmmmmmm!!!!!

D’aquí fins al final fàcil de resumir, xops i enfangats fins a les orelles!!!! I sort que el terreny era bastant gravós i no deixava que l’aigua s’entollés massa, sinó hagués sigut un drama. Mare meva quina manera de ploure.

I res!!! Arribem tots junts a Sant Pere de Torelló, encarem la última rampa del dia i meta, 10 horetes pedalant i 2 sota l’aigua, molt bones sensacions a les cames i molt dolentes al cul, l’aigua ha fet de les seves!!!! Jajajaja!!!

Com sempre l’Esther i l’Arnau a l’arribada, bueno, a dins del cotxe, perquè a l’arribada no hi havia ningú, només els pobres voluntaris que no en tenien més remei, amb la que estava caient!!!

Quina gran dona que tinc, no em canso mai de dir que no me la mereixo, mil atencions, que vols, que et fa falta, etc.... així qualsevol acaba curses d’aquest estil. Muaka!!!!! I clar, el que més falta em feia era cremeta......doncs ho vaig provar amb l’aftersun que portava al necesser i no va funcionar massa!!!! Collons com pica tu!!!! Jajajajajaja!!!!

Un cop realitzades les cures necessàries, preparar el dormitori, o sigui inflar el matalàs i posar-hi el sac de dormir a sobre, massatge a l’esquena per relaxar cervicals, una petita sessió de compex per relaxar cames i a sopar que de gana no me’n falta no!!!

El sopar exquisit, fideua olé i pollastre espectacular!!! Un 10 al càtering. La companyia immillorable Dani, Santi, Ada.... taula de maquis de primer grau, tot i que de maquis n’hi havia a totes les taules.

Sortejos, que com sempre no em va tocar res, postres, brifing, acabar de petar la xerrada, preparar les coses per demà i a les 23.00h a fer nonetes, que encara queda molta guerra per ser finisher.