SEGONA ETAPA OSONA LIMITS 2013
Diumenge 08 de setembre de 2013
El despertador
sonava a les 6.00h, la veritat que no va ser la millor nit de la meva vida però
dins del que cap vaig descansar bastant bé. Primer de tot vaig a mirar si tinc
la bici a punt, doncs al haver fet un tall la coberta els de Tona Bikes em van
tubelitzar una de nova. Tot correcte, un pel baix de presió, però això és fàcil
i ràpid de solucionar.
Canviats i cap a
esmorzar, fot una rasca de nassos i el cel està molt emboirat, però de moment
no plou. L’organització ja va avisar que el terreny d’avui no era com el
d’ahir, que hi hauria molt fang i que si plovia alhora de la sortida es
suspendria, però de moment sembla que aguanta....ole, ole, ole!!!!!
Avui pa amb
tomàquet i embotits, que el pastís d’hidrats no em bé gens de gust, tantes
barretes i gels m’han saturat el cos de sucres!!!!
Acabo de recollir
totes les coses, comprovo que la bici vagi bé i cap a sortida hi falta gent.
No plou, o sigui
que a les 8.00h en punt l’organització fa esclatar el coet i som-hi, tenim
90km, +2.800m i molt de fang per endavant.
Els primers 15km
són de pujada direcció Vidrà i les primeres rampes i el primer corriol de
pujada ja fan veure que avui el terreny serà més dur i menys rodador que ahir.
A la primera que varem tenir d’agafar la bici a coll algú va cridar “això ja és
més maqui!!!!!”, doncs si, la segona etapa ho va ser!!!
Coronada la primera
pujada comencem una llarga baixada que ens portaria cap al primer
avituallament, situat a Sant Quirze de Besora, tot començant a fer els primers
corriols del dia i travessant fins a unes 12 vegades el riu.
Fins al moment el
terreny aguantava força bé, però ja van dir els de l’organització que a partir
de Sant Quirze era on trobaríem més fang.
De moment el ritme
que portàvem era més baix que ahir, segurament perquè les cames no estaven tant
fresques però potser també perquè el grup era més gran, la veu que el millor
sherpa de la zona ens feia de guia turístic havia corregut com la pólvora i
tothom li volia seguir la roda....jajajajaja!!!!!!!
Tot just sortir de
Sant Quirze el Juan i jo varem augmentar una mica més el ritme, doncs la meva
previsió era d’arribar a les 15.00h a meta i amb la bona voluntat de que algú
més ens podria seguir, però no va ser així, ja se sap que en aquestes curses
tothom ha d’anar al seu ritme, ni més ni menys i per tant aquí ens varem
separar del grupet que tant hem va fer disfrutar ahir!!!! Molt grans!!!!
La pujada que venia
ara tenia pinta de ser dura, 10km i amb rampes d’allò més faixugues, però
brutals!!! Els últims km d’ascensió per una trialera técnica de les que et fan
donar-ho tot si o si per no posar peu a terra i en coronar el regal, un descens
per un corriol infinit i espectacular.....collons com estic disfrutant avui!!!!!!
Ja estaven al mig
del Lluçanes, tot borejant Sant Boi i direcció Sobremunt. Desprès del segon
avituallament un altre corriol brutal i ja encarant la pujada cap a Sant
Bartumeu del Grau. Aquesta era segurament la menys dura del dia, però el
terreny era on estava pitjor i més negat d’aigua i fang, però tot i això es
feia bastant bé.
Anavem a molt bon
ritme amb el Juan, a les pujades més dures tirava ell i a les més constants jo
i així cadascú manava on el terrany li era més favorable....bon equip!!!!
Varem fer molta
feina i compartint km amb molts corredors, amb els que més amb els companys de
les Niner’s rigides, una d’elles una fixed, deu ni do com hi anaven els paios!!
Molt bona gent!!
Un cop passat Sant
Bartumeu un altre corriol pata negra de baixada i ja encarant la última pujada
llarga del dia, 12km que en el perfil ja es veia que eren trencacames, però amb
descansets constants per agafar una mica d’aire.
Travessem l’eix
transversal per sota i amunt!!!!! I collons com pujava, doncs res....24x36 i
molta paciència. En una de les rampes el Juan se’m va escapar, mecachis!!!! Jajajaja!!!
Però tenia molt clar que si les pendents seguien sent com aquelles no l’atraparia
pas, per tant seguim amb la paciència que encara queda molta pujada.
Arribo a l’últim
avituallament, només queden 20km però al perfil hi ha dos pics que vist el que
ja em fet tenen molt mala pinta i no vegis si la tenien, per mi les dues
pujades més dures de tota la cursa sense cap mena de dubte i reservades pel
final, sort que l’experiència és un grau i que soc un pel “reservon”, perquè
sino les hagués patit de valent. Com ho van fer alguns dels corredors que vaig
passar en aquests ultims km, que massa conversació no donaven no!!!! Deu ni
do!!!!!!!!
I res....... arribant
a Collsuspina un últim avituallament líquid i tot baixada fins a Tona!!!!!
Finisher Osona
Límits 2013!!!!!!
A l’arribada fotos,
salutacions, felicitacions, etc.... i un altre cop la meva family!!!! Per fer-me
encara més content!!!!! Com s’ho curren!!!!! Muaka!!!!
Felicitar primer de
tot a tots els finishers, la ruta era dura de collons i per tant tots han d’estar
orgullosos d’haver-la acabat. Felicitar també als que no van poder
finalitzar-la, sigui pel motiu que sigui, sempre s’ha de buscar el costat
positiu i a la pròxima segur que ho aconseguireu. Felicitar per suposat a l’organització
i als voluntaris, no és gens fàcil gestionar una cursa d’aquest estil i més si
les inclemències meteorològiques no ajuden, simplement genials!!! I finalment
felicitar als meus companys de batalla en aquesta guerra, David, Juan i Toni,
sou molt grans!!!!!!! Ha sigut un plaer compartir km amb vosaltres perquè
precisament teniu tots els valors que es necessiten per afrontar reptes d’aquest
estil, força, coratge i companyerisme!!! Grandes!!!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada